Tras un sábado familiar (próximo enlace), nos dirigimos al ya últimamente habitual Tres Ponts. Mi grata sorpresa fue hallarme algún ilustrísimo, dile “ dinosaurio ”, dile lo-que-quieras, de nuestro joven deporte.
Ilustrísmo Sr. Velajco (aka Manolo, para los friends). Padre de las señoras Agonías con su No hagas Bromas, siempre tendré en mi mente un día que se nos aparece en el gimnasio (boulder) y nos cuenta entusiasmado, con aquella cara que sólo sabe poner él. Más o menos iba del siguiente palo:
Un sitio espectacular. Mucha, mucha piedra y todo por abrir. Te descuelgas por arriba, como en el Verdón (antes poca cosa había más que el Verdón…), Imagínate (y ahí viene su “ epitafio ”), un riashuelo, lleno de bóveda, con su cépede, i su ezpide (aun no existian parabolts). Made in Velasco. Posteriormente abriría su “Maldita Codicia”. Por supuesto, hablamos de Rodellar.
Pues estábamos hablando y me dice: ese de ahí no es …. Trousier? Txan, txan, txan, txaaaan. Efectivamente. Era él!! (yo confudiéndolo momentos antes con un italiano!!!)
Ilustrísimo Sr. Trousier. Perteneciente a la 1era generación de escaladores deportivos de Francia (previos a nosotros), equipador de innumerables sectores y zonas (Verdón, la mayor, diria) y de las primeras “compes” en Francia. De él tengo en mente una foto publicada en la referente del momento, Mountain por allà el 84, Septieme Sot, 7b+ Verdón. El paso del invertido galáctico (hablamos del 84, ojo!). Terrorífica y mítica visión.
Un par de años, a lo sumo, Miquel Angel (Casals) y yo nos dedicábamos ya ha hacerla descalzos!! como previo “escalfare” antes de darle unos “a muerte” a la vecina Sale Temps pour les Caves. Mítico 8ª (primer 8ª encadenado fuera de España, dictan las enciclopedias). El muy puta la sacó antes que yo y se llevó la gloria y yo el olvido (tuve que esperarme al año siguiente).
De esta vía, de los LeMenestrel, decir que es de las que más me han fascinado, todo a raíz de una foto del hermanísimo, creo, del que corre con nosotros, en el “paso” (no es el más difícil, pero si el más hermoso). Sólo por verme haciendo un paso de tal belleza (no olvidemos de nuevo del rollo época de la que hablo), valía la pena ir a por ella:
Un tramo pelín deplomado, pillar una regleta lateral de 1era falange, pie pse-pse, cruzas pierna por detrás y cruzas mano izquierda a buscar un invertido en forma de embudo con el meñique. Espectacular el movimiento!!
Es siempre reconfortante ver la perpetuidad asumida que algunosmantenemos en nuestros cuerpos y en nuestra mente, tras años y años, en lo que roca deportiva se refiere. Ya no se trata de que si podemos hacer ya más o menos grado. El que el cuerpo aguante más o menos. Que nos quiten lo bailao.
Y como muy bien reza esa emblemática canción de Gloria Gaynor , ...(No os perdais el final!!)



M'agraden aquest tipus de posts mig romanticons mig enciclopèdics :)
La història m'apassiona i encara més la del nostre esport preferit ;) Així que el famós Velasco té aquestes pintes! Carai carai... :)
Una pena lo de la Sale Temps pour les Caves ;(
La situació donava possar-se bibliografic.
El Velasco ara em matarà per haver-lo tret de l'anonimat
Del Sale Temps, era un dir. Un cop al calaix ...
Per cert, PGB, suposo que el tema Soleia el podré tirar endavant (estic a l'espera de coordinar-me amb els Xefs de la info). Ja et diré
Si Yu
Osti Birdio!
Has viscut l'època de gloriosa de l'escalada! Sobre el M. LeMenestrel, el vaig veure escalar no fa gaire a la Moratona i em va deixar bocabadat!
Trobo a faltar a l'Edlinger, potser més mediàtic, però sempre m'ha encantat la forma "a lo bailarina" que té de fer els passos...
A tibar-li forts!!
Mohawk,
El que ha viscut un és purament anecdotic. La gloriositat que esmentes ve donat per que parles del inicis i res més. Tota la resta són projeccions que un es fa dels seus referents.
El verdaderament important és sempre el present doncs quan "disfrutes " del passat i prou ...es que t'has fotut dintre del Jurassic Park a pastar herba.
Per a mi, el millor moment i la única gloria sempre és i serà el últim moment doncs es el unic REAL.
Tots aquest persontages, al marge del seu CV, són com tu i jo i tenen el mateix merit que qualsevol outsider actual.
El que passa es que vaig veure al tal Troussier i això em va donar peu a tot un argument.
No et deixis encandilar per aquestes "velles" glories i fot-li força canya, tu que pots!!
Com deia el negrata (o no) aquell de les Galaxies, LA FUERSA ESTA DENTRO TU INTERIOR.
A reventar regletes, i a dojo!!!
Ostres...com el PGB, a mi també m'agraden molt aquests posts enciclopèdics. El meu idol de quan era nena i encara no escalaba, pero feia muntanya amb mun pare, era l'alpinista francés Lionel Terray. Vaig tenir una foto seva a l'habitació durant 5 anys i les amigues em preguntaven "qui es aquest¿ el teu avi?" (la foto era en blanc i negre i la tenia en un marc platejar rollo "homenatge")
Ara prefereixo no tenir idols pero és inevitable admirar a uns quants escaladors que marquen pel seu estil i/o carisma.
Marieta,
Això del Terray .... aquest em supera de llarg!!!
Tot el que fa quelcom millor que nosaltres en allò que ens agrada es digne d'admiració per donar-nos motiu per a millorar (o aconseguir-ho), al marge del que hi hagi darrera de cada personatge.
T'explicaré una anècdota curiosa
Quan em vaig deslligar de l'escalada, años ha, vaig passar-me al mon "yuppie" (ser informatic a finals dels 80 es veu que se't catalogava de yuppie). Anava pels catalans (linia Sabadell-BCN), entrajat i davant meu veig un, díga-li "grenyut" (per fer-nos idea de l'aspecte) sentat per terra ple de gent amb una carpeta plena de fotos meves de Siurana tretes de revistes.
Qui li anava a dir al tio aquell que el que havia enganxat a la seva carpeta era el "pureta asquerós" que tenia al costat !!! Jo, em vaig amagar rapid. No era questió de trencar-li el rollo al pobre nano si s'en adonava !!
En fin, Serafín ...
Osti que bona l'ultima anecdota Birdio! :D quin riure :P
Així que també ets informàtic?! Cagum judes. Som una plaga!
Era informatic (o això em dedicava). Ara soc un "putu" negat.
Vaig passar-li el testimoni al meu germà (Alias ROS) i m'en aprofito d'ell. Vaig començar quan ningú n'era i m'ho convinava amb l'escalada (compes, expeditions, ...) fins que vaig abandonar l'escalada (conpromisos i dedicacions) per lesions continues.
Aleshores m'hi vaig dedicar "full-time". Amb el temps vas derivant a temes més "burocratics" i menys tècnics fins que al final vaig canviar de rollo.
Hastalueg!
Iep Birdio....
Velasco..què dir, segueix igual..." yo es que soy un alpinista!"..heheheh, quin bou, és com un moc d'aquells pels nanos, que el tires al sostre i es queda enganxat més que ningú abans de caure...joer, " a vista" el paio no hi ha manera de arrencar-lo!!!!
Jo vaig tenir anys a la paret el poster del Gullich a la papi on sight...
El que flipo és com es feien aquells graus amb els gats BOREAL FIRE o les NINJES BLAVES tant toves...era incrïble.
Igualment també sempre m'ha sobtatq ue EL GRAu ara no és que sigui més assequible però si més "pil´ços", i un cops resolts els movoiments les vies són més assumibles i ràpides de encadenar.
Un exemple d'això és els pocs "onsight" que té la kURT de GANDALS ( increibles les teves fotos i les del Wey amb els megapas raríssim... I NOMÉs és 7b+ i és de les dures de Siurana...La spook és dels 8a més repetit de Montserrat, i en canvi la ARRRibabà està oblidada, i no la fa gairebé ningú, i és molt més dura!!!
Realment amb el temps tanmbé ha canviat la manera d'escalar...tot i que la penya fa més bloc aquestes vies resten a l'oblit,,,
A mi a la Kurt de Gandals em va saltar l'espatlla!!! (no es raro en mi que em saltin coses). La via es de l'Olisvian i en aquella época el tema anava d'apretar. De totes formes alguns graus de l'època s'han "revaloritzat" (haviem donat grau més baix inicialment).
Jo crec que el fet de que ara s'escali més rollo pila és l'evolució de l'entreno: Abans no existia "entreno". No exitien rocodroms. Apretavas fins que petaves i Apa! a la basura y otro escalador !!!
Del tema Fire i Ninja blaves dir dues coses: SI veus, la Sale Temps estic amb FIRE !! I un dels encadenes "més durs" fets antany fou tb en Verdón, Licor de Coco, 7c+ de micro gotes d'aigua ... amb NINJAS BLAVES !!!! No tenia gats adequats i va tocar tibar-li com un boig.
Aixi he acavat ...
I del Velasco ... Velasco es mucho Velasco
Wholesale Stainless Steel EarringWholesale JewelryFashion Pendant
Fake Franck MullerPiaget WatchFake Baume & Mercier Watches
Replica Vacheron Constantin WatchReplica Vacheron Constantin WatchChanel Watches
clip on hair extensionsclip on hair extensionsclip in hair extensions