El que tenia que ser una trobada “bloggera” va acabar tornant-se en una convenció de vegueries amb vells amics. Al final varem quedar-nos sols la família del Catx i la meva, coneguts i re-te-coneguts. Un altre dia serà …

De fet, el sector La Selva de Camarasa, actualment i en dissabte és un lloc impossible d’estar-hi minimament sense overbooking. De fet, no se quehagués passat si la nostra convocatòria hagués tingut èxit ¡!! Aquest sector te la seva polèmica creada doncs, com advertia en un anterior post, l’escalada esportiva sovint pot esdevenir en un problema ecològic important segons com es manegui: s’acribillat tot una zona de cop, s’ha publicat i ara hi ha un “boom” amb una gran afluència de gent amb la degradació del terreny que comporta, al marge de temes de instal·lacions fetes i la seva seguretat (cordes, ferrates, passamans, …), molt de moviment en llocs que normalment no en hi ha, ….

Al marge de la meva opinió, no és la meva pretensió entrar en polèmica en aquest cas en particular doncs crec que no em correspon a mi.

Retornant al fil inicial, varem trobar-nos, entre d’altres, vells (en tot el seu contingut) amics de diferents contrades, doncs majorment, passàvem tots dels 40.

Catx, referent al Berguedà, de la primera generació de frikis, no ha deixat d’estar actiu en aquesta zona amb compromís a tope. Coneguts des de l’època inicial, ens varem retrobar fa uns anys junt amb les nostres famílies i hem compartit d’ençà, forces findes i alguna que altra vacances.

Victor, referent del Segrià, diria que pertany a la segona generació del Lerisda. La seva relació em va venir mitjançant la gran amistat que l’uneix amb en Catx. Gran equipador “anònim” i constant, ens ha permès gaudir de moltes de les gran vies de Lleida.

Ferran i Ernest, referents del Baix Llobregat. De primera generació també. D’aleshores que ens coneixem. Com molts grups de música, després d’un més o menys lapsus d’activitat, la pedra torna a fer furor dins nostre provocant-nos tant o més motivació que abans.

Javi, referent del Vallés Occidental. Un molt bon escalador. Conegut sols dins del seu entorn proper és una gran persona, humil, amigable, … Un bon jan.

Com veieu, una mica de tot. Hi havia molta més gent, i de coneguts i d’altres llocs però m’he centrat amb els de la “vella guàrdia” doncs els més joves tenen encara molt de camí per a recórrer.

Com a remarcable, a part d’un nivell de fanatisme prou elevat, la Rinxols va tornar a fer 6ª de primera a vista (Condó Ombilical) amb molta facilitat i desperpajo i Mimari, a part de fer-la també, provant Michumi, un 6a+ (tercera o quarta via on s’hi posa de primer!!), se li va arrancar un canto i es va fotre una volada de quasi 10 metros que encara se sent ressonar el seu crit per tota la vall. Ara be, con dos cojones, va agafar i va continuar fins a dalt com si res hagués passat. Chapeau por la parienta!!


També fer esment a la recreació prehistòrica feta per les Suricats i els Catxins, de com era el poble de Camarasa en l’antiguitat