Entre ruixat i ruixat, una trucada.

Hem quedat dissabte per sopar. T’apuntes?

I es clar que ens hi apuntem. S’agraeix la invitació.

Temps endarrera, farà ja uns 25 anys aviat, tres “colegues”, cadascún amb situacions diferents, però units per un denominador comú, la pedra, varem decidir compartir pis uns quants anys.

D’ençà hem passat de tots colors: Temps millors i pitjors. Recels i confidències. Acostament o allunyament total.

Amb el temps la maduresa ens dona seny per entendre que el que realment importa és el possitiu de les relacions dutes al seu punt d’equilibri i serenitat. Aleshores fruïm totalment compartint l’espai i el temps.

Gràcies companys per a compartir la vostra proximitat.

Per afegir, una visita a un sector, al menys per a mi nou, perdut al mig dels cingles de Bertí. Itineraris de diferents graus, encarat a la nacional, moll com ho estan a dates d’ara molts sectors, una mica de xerrameca, unes birres al bar, un adeu fins aviat