Arriba el cap de setmana. Calor i més calor. On anar on arrossegar mals? Sempre anem als mateixos llocs i poques ganes d'aventures tinc.
..
De cop, se m'encén una bombeta (me'n queden tres i prou al cerebelo !). Fa vint-i-dos anys, per ser exactes, una pandilla de gamberros ens ajuntàvem amb els excursionistes, els aventurers escaladors i alguna que altra glòria de cims de 8 i pico.
.


Aquest gamberros, amb noms com:

Josep Batlle, "alias Rubiales",

David Tarragó, "alias “Gnom",

Joan Wenceslao, "alias Wey",

Visas, Richards, Alberts, tots ells Olesencs,

Josep Maria Alsina, alias "ell",

un servidor, alias "birdix",

... segurament me'n deixo que no se si també hi eran (Cabau?, Olivé?, ...?),

.

ens varem dedicar a acribillar uns totxillos ("on aneu, criatures?", ens deien) que buscant a Internet fa poc veig que es diu "Cinglera del Infant", sota la nord del Pedraforca.

Si malament no m'enrecordava, era ombra i frescor i ... que deu haver sigut de tot plegat? Doncs, anem-hi. Agafo tot el material d'equipar (per re-equipar les belles glòries) i sortim divendres matí (soc un parat, inquiet però parat) amb tota la fàmili.

Arribem tard (al migdia) i per aprofitar el dia decidim fer una excursioneta. Amb la soleà, agafem i enfilem cap el coll del Verdet. Algun plor (es..tic... can....saaaaada!), mala consciència però enseguida es passa.


Un cop arribat al coll ens ho comencem a passar be carenejant, enfilant-se per a qualsevol lloc, fent carreres a veure qui arriba primer a algun dels cims, a atrapar excursionistes, ...


Tot plegat pugem al Pollegó Sup i al Calderer,aquest últim amb aventura tant per pujar (cadenes) com per baixar (ojo, nio amb tots per allà i sense saber gaire si ens encigalabem!)



Després tarteram. Primer arran de nord, després varem anar a buscar la que baixa de Cabirols i final la que baixa de la Sud. La canalla (i la no tant canalla) varem disfrutar força corrent a tot-òstia.
..
Un cop de tornada al Refu, agafo i enfilo cap a la cinglera per intentar enrecordar-me de com arribar al totxos. Però d'aquests, ja em parlarem un altre dia, amb la segona entrega.

CONTINUARÁ